¿Què és un transgènic?

És un organisme viu que ha sigut creat artificialment manipulant els seus gens.
Las tècniques d’enginyeria genètica consisteixen en aïllar segments del ADN (el material genètic) d´un ésser viu (virus, bactèria, vegetal, animal i inclús humà) per introduir-los en el material hereditari d´un altre.
Per exemple: El blat de moro transgènic que es cultiva a Espanya, porta gens de bactèria que li permeten produir una substància insecticida.
La diferència fonamental amb les tècniques tradicionals de millora genètica (creuament d´espècies i empelts per assolir híbrids o millores). és que permeten franquejar les barreres entre espècies per crear éssers vius que no existien a la Natura. Es tracta d´un experiment a gran escala basat en un model científic que està en entredit.

¿Per què ens hem d´oposar a la alliberació de transgènics al medi ambient?

* Alguns dels perills d´aquests cultius per el medi ambient i l´agricultura son: increment de l´ús de tòxics en l´agricultura al trencar la cadena tròfica, contaminació genètica per pol·linització, contaminació del sòl per l´increment de fumigacions, pèrdua de la biodiversitat al concentrar la producció en un mínim d´espècies, desenvolupament de resistències en insectes i males herbes senzillament per l´efecte d´adaptació per sobreviure i efectes no desitjats en altres organismes. Els efectes sobre els ecosistemes són irreversibles e imprevisibles.

* Els riscos sanitaris a llarg plaç dels OMG (Organismes Modificats Genèticament) presents a la nostra alimentació o a la dels animals dels quals consumim productes, no s´estan avaluant correctament i el seu abast segueix sent desconegut. Noves al·lèrgies, aparició de nous tòxics i efectes inesperats en són alguns.

* Els OMG reforcen el control de l´alimentació mundial per part d´unes poques empreses multinacionals, les llavors solament les venen elles i una planta transgènica no fa llavors, així doncs és un negoci perfecte. Són una de les armes predilectes d´aquests dictadors de l´alimentació, i lluny de constituir un mitjà per lluitar contra la fam, augmenten els problemes alimentaris. Els països que han adoptat massivament l´ús de cultius transgènics són clars exemples d´una agricultura no sostenible. A l´Argentina, l´entrada massiva de soja transgènica va enfurismar la crisis de l´agricultura amb un alarmant increment de la destrucció dels seus boscos primaris, el desplaçament de camperols i treballadors rurals, un augment de l´ús d´herbicides i una greu substitució de la producció d´aliments per el consum local.

La solució a la gana i a la desnutrició passa per el desenvolupament de tecnologies sostenibles i justes, l´accés als aliments i l´utilització de tècniques com l´agricultura i ramaderia ecològiques. L´indústria dels transgènics utilitza el seu poder comercial e influència política per desviar els recursos financers que requereixen les verdaderes solucions.

La nova Llei d´Etiquetat:

Des de l´abril del 2.004, existeix una nova llei que obliga a etiquetar els productes que derivin de collites transgèniques, independentment de la presencia de ADN o de proteïna “transgènica” en el producte final (Reglament sobre traçabilitat i etiquetat d´aliments i pinsos modificats genèticament). Així qualsevol aliment que contingui OMG o derivats ha de declarar-ho a la seva etiqueta.
Es tracta d´un primer pas fonamental per què puguem exercir el nostre dret a triar aliments sense transgènics. No obstant i això, és necessari continuar treballant, ja que aquesta normativa no obliga a etiquetar els productes derivats d´animals alimentats amb transgènics,  com la carn, la llet o els ous, principal destí dels transgènics a Europa. Així doncs una botifarra feta amb carn de porc que ha menjat pinso amb cereals transgènics, per traçabilitat, qui se la mengi menjarà transgènics també, amb l’ agreujant de que els productors botifarrers no estan obligats a reflectir-ho a l’etiqueta.

¿En els nostres plats?

El blat de moro, la soja o els seus derivats industrials estan presents en més del 60 % dels aliments transformats, desde la xocolata fins a les patates fregides, passant per la margarina i els plats preparats.

Alguns exemples d´ingredients i additius derivats del blat de moro i de la soja, i per tant “sospitosos” de tenir un origen transgènic, son:
Soja: Farina, proteïna, olis i greixos (sovint “s´amaguen” sota la denominació olis/greixos vegetals), emulgents (lecitina E322), mono i diglicèrids d´àcids grassos (E471), i els mateixos àcids grassos.
Blat de moro: Farina, midó, oli, sèmola, glucosa, xarop de glucosa, fructosa, dextrosa, maltodextrina, isomaltosa, sorbitol (E420), i caramel (E150).

La única garantia absoluta, de que els aliments que comprem i ingerim son sense manipulació genètica (transgènics), ens la ofereix la alimentació biològica, tan provinents de l´agricultura com de la ramaderia.

¿A on trobar informació fiable al respecte?

A la web de GREENPEACE que és:   www.greenpeace.org
Greenpeace és una organització ecologista internacional, econòmica i políticament independent que no accepta donacions ni pressions de governs, partits polítics o empreses.
A la web hi podràs trobar “La guia vermella i verda d´aliments transgènics”, que es tracta d´unes llistes actualitzades (van per la 4ª edició) a on si reflecteixen Marques i aliments  del mercat espanyol, classificats en funció de si els seus productors o distribuïdors asseguren o no que contenen transgènics.

Desmuntem mites al respecte dels transgènics:

* Les collites transgèniques són la solució de la fam al món, la fam dels pobres del món és un fenomen d´injustícia social i, per lo tant, la seva solució és política: l´aliment com a dret humà. Els països desenvolupats son exedentaris en aliments. La gent pobre té capacitat limitada a l´hora de comprar qualsevol tipus d´aliment. No hi ha evidències de que les collites transgèniques siguin més barates. Ben al contrari, les llavors són més cares i les tècniques agrícoles que requereixen estàn al lloc oposat a l´agricultura autosuficient tradicional.

* S´ha de creure en els científics quan ens recomanen els transgènics, no oblidem que el finançament per els científics prové de les multinacionals i els governs. Tot científic crític amb els transgènics arrisca la seva carrera. El Dr. Arpad Pusztai del Scotland Rowett Research Institute va ser immediatament acomiadat quan va revelà que rates alimentades amb patates transgèniques van manifestar debilitament del sistema immunitari, disminució del cervell i anormalitats en el fetge, en el tim, en la melsa i en els budells.
Pusztai va demostrar que els organismes manipulats genèticament no son substàncialment idèntics als seus progenitors, destruint així un dels principals arguments comercials de les multinacionals.

* No es pot aturar el progrés, el progrés indica canvi per millorar. Els canvis per empitjorar signifiquen regressió. No podem confiar en una tecnologia que està demostrant efectes nocius, que en general és dubtosa i que tal vegada els seus efectes siguin irreversibles.

* Els aliments transgènics han sigut manipulats amb cura i són del tot segurs, hi han serioses dubtes en cuan a si les proves de seguretat utilitzades son segures i sobre la validesa de les conclusions asseverades. Es necessiten proves a llarg plaç per assegurar que un transgènic és “con-fiable”. Una altre assumpte que té que veure amb la nostra salut és la possible acceleració del desenvolupament de resistència als antibiòtics, degut al abús de gens resistents en la producció d´aliments transgènics.

Panorama actual del cultiu de transgènics a Catalunya i Espanya:

* Catalunya triplica en cinc anys la superfície de cultiu de blat de moro modificat.
* Espanya té 32.164 Hs. sembrades de transgènics.
* Catalunya és la tercera comunitat autònoma espanyola que més terres dedica al cultiu de blat de moro transgènic, després de Aragó i Castilla la Mancha.
* El 80 % de les collites es destinen a alimentació animal i el 20% restant a alimentació humana.
* Els transgènics al mon:
Estats Units: 42,8 milions de Hs. sembrades, 63% del cultiu mundial.
Argentina: 13,9 milions de Hs. el 21%.
Canadà: 4,4 milions de Hs. el 6%
Brasil: 3 milions de Hs. el 4%
Xina: 2,8 milions de Hs. el 4%
Sud-Àfrica: 0,4 milions de Hs. el 1%.
* Europa actualment té una moratòria des de el 1.998 que impedeix l´aprovació de nous gens per ser incorporats a les llavors.
* El perill més important és la contaminació, a través de la pol·linització, de cultius convencionals i biològics.
* Pot arribar a donar-se el cas de que es perdessin espècies autòctones i lliures de manipulació genètica.